Carles Bosch va néixer fa 52 anys a la ciutat de Barcelona. Als 16 anys va entrar en un pre-universitari per estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona seguint la voluntat del seu pare. Però en aquella època va descobrir la revista Paris Match on es dedicava un número a la Primavera de Praga de 1968. Aquella publicació i les seves ganes de viatjar van despertar en ell la curiositat pel periodisme. D’aquesta manera, el 1970 es va matricular a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, desapareguda ja fa anys. El 1975 es va llicenciar en Periodisme i Dret i va començar a treballar a les revistes Interviu i Ajo Blanco. En aquestes publicacions, Carles realitzava reportatges, el primer dels quals va ser sobre els grafitis dels lavabos d’homes i de dones. Amb el temps de la història a favor, va coincidir amb la mort de Franco i la caiguda de la dictadura, que van suposar un augment molt gran de llibertats per part dels periodistes catalans a partir de 1976.

Després d’uns anys realitzant reportatges per tot el món, va conéixer una noia americana de la qual es va enamorar i va decidir marxar a Estats Units amb ella. Però en aquells moments va néixer TV3 i va rebre la proposta de Joan Salvat per treballar al “30 minuts”, un programa dedicat als reportatges, gènere que Carles dominava. Des d’aleshores fins ara, ha treballat a la televisió pública catalana fent programes dedicats a Bòsnia, Kosovo, i molts altres temes. En un d’aquests reportatges a Cuba el 1994 li va arribar l’oportunitat de la seva vida i va decidir fer una pel•lícula. Amb la caiguda del Mur de Berlín, Cuba va entrar en una profunda crisi econòmica que va fer que molts cubans decidissin abandonar el país amb balses per anar a Estats Units. Carles va aprofitar aquella situació i va fer el seu primer llargmetratge anomentat “Balseros”, que entre molts altres premis li va suposar estar nominat als Òscars.

Ara, després de tota l’eufòria que això va suposar en la seva vida, està buscant un tema per la seva segona pel•lícula. I és que Carles Bosch ha trobat en el cinema documental una forma diferent de fer periodisme que l’ha captivat.