El periodista Carles Bosch relata els punts clau del seu film “Balseros”

“Balseros” és una pel•lícula documental que relata la història de set cubans que han d’abandonar la seva illa amb balses per buscar un futur millor a Estats Units. L’any 1994 amb la caiguda del Mur de Berlín, Cuba va deixar de rebre ajuda econòmica dels governs de l’URSS i va entrar en una profunda crisi a tots els nivells que va provocar una gran onada d’emigració. Per això, el director del film Carles Bosch assenyala que “Balseros” retrata la solitud i l’angoixa de milions de persones que cada dia han d’abandonar el seu país.

L’inici a “30 minuts”

Aquesta història va començar l’any 1994 com a documental del programa “30 minuts” de la televisió pública catalana on treballen els directors. Cinc anys després una de les protagonistes va trucar a Carles Bosch per explicar-li com li havien anat les coses i, aleshores, ell va veure l’oportunitat de la seva vida. Segons explica el director “aquelles històries eren massa importants per quedar-se en un format de 52 minuts” i van decidir dedicar-hi dues hores i convertir-ho en una pel•lícula documental. D’aquesta manera, van recuperar les imatges gravades el 94 i van viatjar a Estats Units per retrobar els protagonistes i veure què havien fet al “gran centre capitalista”. Els set cubans recordaven molt bé els periodistes catalans, i d’aquelles estades en va néixer una gran amistat. Bosch diu que els balseros formen part de la seva vida i ell de les dels balseros, ja que “quan es fa una pel•lícula el director es casa amb ella perquè hi dedica molts anys de la seva vida”. Aleshores és quan arriben els maldecaps ja que en moltes ocasions s’ha de decidir entre la feina i aquesta amistat. Però Carles Bosch assegura que tothom en cada moment sap el què ha de fer perquè les persones tenim instints i davant les situacions actuem de forma natural sense haver de pensar. Tot i això, el reporter de “30 minuts” destaca que en el cinema documental el més important és captar les situacions de forma espontània i no provocar-les amb diners o ajudes. I és que el documental que va guanyar l’Òscar el 2004 havia recompensat econòmicament un dels personatges perquè parlés. Per Carles Bosch això és “moralment incorrecte” i, a més a més, amenaça destruir el cinema documental.
Seguint aquesta línia de pensament, el director de “Balseros” declara que es van plantejar el fet de polititzar el producte ja que passava entre Cuba i Estats Units i les relacions eren prou complicades i interessants com per fer-les públiques en un documental. Però Bosch també subratlla que no era just parlar de política perquè hi havia gent patint i, per això, van decidir buscar les històries personals. D’aquesta manera, els periodistes catalans van aconseguir crear una pel•lícula al seu gust i sentir-se com “la mare orgullosa que es pensa que el seu fill és preciós”.

Nominada als Òscars

Però el públic español no va acabar d’acceptar el film, tot i guanyar un Goya. Carles Bosch observa que els productors, TV3 i Bausan films, el van valorar molt però la distribuïdora Lauren Films va fer molt poca campanya i la va passar a molt poques sales. A més a més, la cinta es va anunciar com “el documental de TV3” i, per el director, aquest és un altre motiu per justificar la seva poca valoració a nivell de públic nacional ja que la gent se’l va mirar com “una cosa estranya”. Malgrat això, la crítica internacional va ser molt receptiva amb la pel•lícula catalana i van ser molts els països que la van comprar per distribuir-la. Així va ser premiada per París, Bèlgica, Holanda, Alemanya, molts països d’Amèrica Llatina… Fins i tot Cuba i Estats Units la van premiar amb guardons com el del Festival de cine de La Havana. Però sens dubte, la màxima mostra de reconeixement pel treball de “Balseros” va arribar amb la nominació als Òscars en la categoria de documentals. Per Carles Bosch “la sensació d’estar nominat als Òscars no es pot descriure amb paraules”, i és que tot i no haver guanyat l’estatueta de Hollywood l’equip de “Balseros” se sent com a guanyador del festival. Entre rialles, Bosch anuncia que si hagués guanyat el premi de Hollywood l’hagués portat al bar del seu barri barceloní, el Born, on es reuneix sempre amb els seus amics perquè hagués estat “una situació molt estranya la de tenir un Òscar a casa”.
Deixant de banda l’eufòria de la valoració de la pel•lícula, “Balseros” és una història que ha necessitat un treball molt intens d’un gran equip durant 5 anys. Entre els membres més destacats de l’equip hi ha Carles Bosch, el co-director Josep Maria Domènech, David Trueba i Lucrecia. Bosch diu que la col•laboració del guionista de ficció, David Trueba, només va ser durant una part del film perquè necessitaven informació de com crear una trama i de com caracteritzar els protagonistes. Lucrecia per la seva part, i com a cubana d’orígen, havia de compondre totes les cançons que s’escolten de fons a la pel•lícula. Però la seva tasca era fonamental ja que en el film no hi ha veu en off i, per tant, la música havia de ser molt representativa de cada personatge i cada situació i havia de trasmetre tot el que diria un narrador. Carles Bosch explica que l’aportació de tots els membres de l’equip va ser “molt bona” a part dels problemes que van tenir en el rodatge. I és que l’equip de “30 minuts” va haver de fer moltes gestions per poder parlar amb els balseros quan estaven a Guantánamo ja que l’exèrcit americà tenia por del què podien dir i els deixava parlar molt poc amb ells. A més a més, Carles Bosch conclou dient que està segur que a Cuba els van vigilar però com que no estaven fent res dolent no els va preocupar.
Així doncs, “Balseros” és també la història d’un petit documental català que arribà al cim de la indústria cinematogràfica amb la seva nominació als Òscars. El seu orgullós director afirma que els mèrits principals de la pel•lícula són l’estètica i el contingut perquè els protagonistes són persones reals que representen els 30.000 cubans que van fugir de Cuba. Bosch afegeix que els protagonistes no són “els set magnífics” sinó persones escollides a l’atzar que actuen de forma espontània i que retraten el calvari de l’emigració, “fenòmen de màxima actualitat que es repeteix cada dia a tot el món”.

Per més informació sobre "Balseros":

http://www.bausanfilms.com/largo_balseros.htm