El documental català que arriba als Òscars
El periodista Carles Bosch relata els punts clau del seu film Balseros
Balseros és una pellícula documental que relata la història de set cubans que han dabandonar la seva illa amb balses per buscar un futur millor a Estats Units. Lany 1994 amb la caiguda del Mur de Berlín, Cuba va deixar de rebre ajuda econòmica dels governs de lURSS i va entrar en una profunda crisi a tots els nivells que va provocar una gran onada demigració. Per això, el director del film Carles Bosch assenyala que Balseros retrata la solitud i langoixa de milions de persones que cada dia han dabandonar el seu país.
Linici a 30 minuts
Aquesta història va començar lany 1994 com a documental del programa 30 minuts de la televisió pública catalana on treballen els directors. Cinc anys després una de les protagonistes va trucar a Carles Bosch per explicar-li com li havien anat les coses i, aleshores, ell va veure loportunitat de la seva vida. Segons explica el director aquelles històries eren massa importants per quedar-se en un format de 52 minuts i van decidir dedicar-hi dues hores i convertir-ho en una pellícula documental. Daquesta manera, van recuperar les imatges gravades el 94 i van viatjar a Estats Units per retrobar els protagonistes i veure què havien fet al gran centre capitalista. Els set cubans recordaven molt bé els periodistes catalans, i daquelles estades en va néixer una gran amistat. Bosch diu que els balseros formen part de la seva vida i ell de les dels balseros, ja que quan es fa una pellícula el director es casa amb ella perquè hi dedica molts anys de la seva vida. Aleshores és quan arriben els maldecaps ja que en moltes ocasions sha de decidir entre la feina i aquesta amistat. Però Carles Bosch assegura que tothom en cada moment sap el què ha de fer perquè les persones tenim instints i davant les situacions actuem de forma natural sense haver de pensar. Tot i això, el reporter de 30 minuts destaca que en el cinema documental el més important és captar les situacions de forma espontània i no provocar-les amb diners o ajudes. I és que el documental que va guanyar lÒscar el 2004 havia recompensat econòmicament un dels personatges perquè parlés. Per Carles Bosch això és moralment incorrecte i, a més a més, amenaça destruir el cinema documental.
Seguint aquesta línia de pensament, el director de Balseros declara que es van plantejar el fet de polititzar el producte ja que passava entre Cuba i Estats Units i les relacions eren prou complicades i interessants com per fer-les públiques en un documental. Però Bosch també subratlla que no era just parlar de política perquè hi havia gent patint i, per això, van decidir buscar les històries personals. Daquesta manera, els periodistes catalans van aconseguir crear una pellícula al seu gust i sentir-se com la mare orgullosa que es pensa que el seu fill és preciós.
Nominada als Òscars
Però el públic español no va acabar dacceptar el film, tot i guanyar un Goya. Carles Bosch observa que els productors, TV3 i Bausan films, el van valorar molt però la distribuïdora Lauren Films va fer molt poca campanya i la va passar a molt poques sales. A més a més, la cinta es va anunciar com el documental de TV3 i, per el director, aquest és un altre motiu per justificar la seva poca valoració a nivell de públic nacional ja que la gent sel va mirar com una cosa estranya. Malgrat això, la crítica internacional va ser molt receptiva amb la pellícula catalana i van ser molts els països que la van comprar per distribuir-la. Així va ser premiada per París, Bèlgica, Holanda, Alemanya, molts països dAmèrica Llatina Fins i tot Cuba i Estats Units la van premiar amb guardons com el del Festival de cine de La Havana. Però sens dubte, la màxima mostra de reconeixement pel treball de Balseros va arribar amb la nominació als Òscars en la categoria de documentals. Per Carles Bosch la sensació destar nominat als Òscars no es pot descriure amb paraules, i és que tot i no haver guanyat lestatueta de Hollywood lequip de Balseros se sent com a guanyador del festival. Entre rialles, Bosch anuncia que si hagués guanyat el premi de Hollywood lhagués portat al bar del seu barri barceloní, el Born, on es reuneix sempre amb els seus amics perquè hagués estat una situació molt estranya la de tenir un Òscar a casa.
Deixant de banda leufòria de la valoració de la pellícula, Balseros és una història que ha necessitat un treball molt intens dun gran equip durant 5 anys. Entre els membres més destacats de lequip hi ha Carles Bosch, el co-director Josep Maria Domènech, David Trueba i Lucrecia. Bosch diu que la collaboració del guionista de ficció, David Trueba, només va ser durant una part del film perquè necessitaven informació de com crear una trama i de com caracteritzar els protagonistes. Lucrecia per la seva part, i com a cubana dorígen, havia de compondre totes les cançons que sescolten de fons a la pellícula. Però la seva tasca era fonamental ja que en el film no hi ha veu en off i, per tant, la música havia de ser molt representativa de cada personatge i cada situació i havia de trasmetre tot el que diria un narrador. Carles Bosch explica que laportació de tots els membres de lequip va ser molt bona a part dels problemes que van tenir en el rodatge. I és que lequip de 30 minuts va haver de fer moltes gestions per poder parlar amb els balseros quan estaven a Guantánamo ja que lexèrcit americà tenia por del què podien dir i els deixava parlar molt poc amb ells. A més a més, Carles Bosch conclou dient que està segur que a Cuba els van vigilar però com que no estaven fent res dolent no els va preocupar.
Així doncs, Balseros és també la història dun petit documental català que arribà al cim de la indústria cinematogràfica amb la seva nominació als Òscars. El seu orgullós director afirma que els mèrits principals de la pellícula són lestètica i el contingut perquè els protagonistes són persones reals que representen els 30.000 cubans que van fugir de Cuba. Bosch afegeix que els protagonistes no són els set magnífics sinó persones escollides a latzar que actuen de forma espontània i que retraten el calvari de lemigració, fenòmen de màxima actualitat que es repeteix cada dia a tot el món.
Per més informació sobre "Balseros":
http://www.bausanfilms.com/largo_balseros.htm
Balseros és una pellícula documental que relata la història de set cubans que han dabandonar la seva illa amb balses per buscar un futur millor a Estats Units. Lany 1994 amb la caiguda del Mur de Berlín, Cuba va deixar de rebre ajuda econòmica dels governs de lURSS i va entrar en una profunda crisi a tots els nivells que va provocar una gran onada demigració. Per això, el director del film Carles Bosch assenyala que Balseros retrata la solitud i langoixa de milions de persones que cada dia han dabandonar el seu país.
Linici a 30 minuts
Aquesta història va començar lany 1994 com a documental del programa 30 minuts de la televisió pública catalana on treballen els directors. Cinc anys després una de les protagonistes va trucar a Carles Bosch per explicar-li com li havien anat les coses i, aleshores, ell va veure loportunitat de la seva vida. Segons explica el director aquelles històries eren massa importants per quedar-se en un format de 52 minuts i van decidir dedicar-hi dues hores i convertir-ho en una pellícula documental. Daquesta manera, van recuperar les imatges gravades el 94 i van viatjar a Estats Units per retrobar els protagonistes i veure què havien fet al gran centre capitalista. Els set cubans recordaven molt bé els periodistes catalans, i daquelles estades en va néixer una gran amistat. Bosch diu que els balseros formen part de la seva vida i ell de les dels balseros, ja que quan es fa una pellícula el director es casa amb ella perquè hi dedica molts anys de la seva vida. Aleshores és quan arriben els maldecaps ja que en moltes ocasions sha de decidir entre la feina i aquesta amistat. Però Carles Bosch assegura que tothom en cada moment sap el què ha de fer perquè les persones tenim instints i davant les situacions actuem de forma natural sense haver de pensar. Tot i això, el reporter de 30 minuts destaca que en el cinema documental el més important és captar les situacions de forma espontània i no provocar-les amb diners o ajudes. I és que el documental que va guanyar lÒscar el 2004 havia recompensat econòmicament un dels personatges perquè parlés. Per Carles Bosch això és moralment incorrecte i, a més a més, amenaça destruir el cinema documental.
Seguint aquesta línia de pensament, el director de Balseros declara que es van plantejar el fet de polititzar el producte ja que passava entre Cuba i Estats Units i les relacions eren prou complicades i interessants com per fer-les públiques en un documental. Però Bosch també subratlla que no era just parlar de política perquè hi havia gent patint i, per això, van decidir buscar les històries personals. Daquesta manera, els periodistes catalans van aconseguir crear una pellícula al seu gust i sentir-se com la mare orgullosa que es pensa que el seu fill és preciós.
Nominada als Òscars
Però el públic español no va acabar dacceptar el film, tot i guanyar un Goya. Carles Bosch observa que els productors, TV3 i Bausan films, el van valorar molt però la distribuïdora Lauren Films va fer molt poca campanya i la va passar a molt poques sales. A més a més, la cinta es va anunciar com el documental de TV3 i, per el director, aquest és un altre motiu per justificar la seva poca valoració a nivell de públic nacional ja que la gent sel va mirar com una cosa estranya. Malgrat això, la crítica internacional va ser molt receptiva amb la pellícula catalana i van ser molts els països que la van comprar per distribuir-la. Així va ser premiada per París, Bèlgica, Holanda, Alemanya, molts països dAmèrica Llatina Fins i tot Cuba i Estats Units la van premiar amb guardons com el del Festival de cine de La Havana. Però sens dubte, la màxima mostra de reconeixement pel treball de Balseros va arribar amb la nominació als Òscars en la categoria de documentals. Per Carles Bosch la sensació destar nominat als Òscars no es pot descriure amb paraules, i és que tot i no haver guanyat lestatueta de Hollywood lequip de Balseros se sent com a guanyador del festival. Entre rialles, Bosch anuncia que si hagués guanyat el premi de Hollywood lhagués portat al bar del seu barri barceloní, el Born, on es reuneix sempre amb els seus amics perquè hagués estat una situació molt estranya la de tenir un Òscar a casa.
Deixant de banda leufòria de la valoració de la pellícula, Balseros és una història que ha necessitat un treball molt intens dun gran equip durant 5 anys. Entre els membres més destacats de lequip hi ha Carles Bosch, el co-director Josep Maria Domènech, David Trueba i Lucrecia. Bosch diu que la collaboració del guionista de ficció, David Trueba, només va ser durant una part del film perquè necessitaven informació de com crear una trama i de com caracteritzar els protagonistes. Lucrecia per la seva part, i com a cubana dorígen, havia de compondre totes les cançons que sescolten de fons a la pellícula. Però la seva tasca era fonamental ja que en el film no hi ha veu en off i, per tant, la música havia de ser molt representativa de cada personatge i cada situació i havia de trasmetre tot el que diria un narrador. Carles Bosch explica que laportació de tots els membres de lequip va ser molt bona a part dels problemes que van tenir en el rodatge. I és que lequip de 30 minuts va haver de fer moltes gestions per poder parlar amb els balseros quan estaven a Guantánamo ja que lexèrcit americà tenia por del què podien dir i els deixava parlar molt poc amb ells. A més a més, Carles Bosch conclou dient que està segur que a Cuba els van vigilar però com que no estaven fent res dolent no els va preocupar.
Així doncs, Balseros és també la història dun petit documental català que arribà al cim de la indústria cinematogràfica amb la seva nominació als Òscars. El seu orgullós director afirma que els mèrits principals de la pellícula són lestètica i el contingut perquè els protagonistes són persones reals que representen els 30.000 cubans que van fugir de Cuba. Bosch afegeix que els protagonistes no són els set magnífics sinó persones escollides a latzar que actuen de forma espontània i que retraten el calvari de lemigració, fenòmen de màxima actualitat que es repeteix cada dia a tot el món.
Per més informació sobre "Balseros":
http://www.bausanfilms.com/largo_balseros.htm
0 comentarios